Fa quatre dies que
vam arribar a Leh, volar a 10.000 metres i veure com els pics de les muntanyes
sobreeixien sobre els núvols i les tens tant aprop et crea una sensació màgica
fins i tot emotiva. Tot i no ser una gran muntanyesa. L'arribada a Leh va ser esgotadora,
7 hores d'avió 5 hores esperant a l'aeroport on et fan mil i un control i en
tots ells pareix que sigui el primer cop. Però finalment vam aterrar en un
aeroport ben xicotet al mig d'aquesta immensa serralada, l'Himalaya. Crec que
des d'un primer moment vaig sentir que la gent d'ací tenia un caràcter
diferent. Més calmat, amb un somriure etern a la cara i molt simpàtics. Al meu
costat durant el vol hi havia un noi d'aquestes terres i mentre sobrevolàvem
aquestes muntanyes, sols feia que convidar-me a mirar per la finestreta. L'avió
es va convertir en un rebombori de gent mirant per la finestra i fent les mil i
una foto. Vam poder conversar una estona amb ell i em va parèixer d'allò més
noble i simpàtic. Amb una fisonomia prou diferent a l'hindú del Rajastan. En arribar al “guest house”, vam caure
rollats i ens van haver de despertar per fer el “check in”. Ens havien dit que
patiríem el mal d'altura i així va ser. Durant el primer dia ens faltava
l'aire, per molt que inspirarem sempre feia l'efecte que no omplíem prou els
pulmons. Per mi era com haver acabat de fer una carrera esgotadora, la sensació
del minut següent d'haver parat. Els altres dies han estat millor encara que
hem patit algun mal de cap lleuger i ara ja puc dir que estem ben aclimatats.
Hem passat tres
dies ben tranquils, em fa la sensació que sols mengem i dormim i gràcies!
Perquè el Rajastan ha estat meravellós
(ara que ho mirem des d'ací), però necessitava uns dies de pau i
tranquil·litat. Amb el que més estic gaudint d'ací és amb el menjar, relament
el trobe molt millor que les terres passades i tot i trobar a faltar en cada
moment el nostre menjar mediterrani estem menjant d'allò més bé.
Leh és un poble al
mig d'unes immenses muntanyes, tot són cases d'una o dues plantes, gens
estètiques i els baixos estan replets de mil i una botiga. Nosaltres ja hem fet
la nostra compra i ens hem agafat dues jaquetes a un preu ridícul comparant-los
amb els preus occidentals. El noi que li va vendre la jaqueta a l'Oriol és
d'allò més simpàtic i sempre que ens el creuem ens rep a un somriure.
Hem passat de
caminar per uns carrers plens de gent, vaques, porcs, elefants, camells,
pixades, cagades, merda i més merda i olors que et tombaven a carrers més
tranquils i nets. Tot i que el tema dels cotxes haurien de fer-s'ho mirar. Les
bafarades de gasolina cremada entre uns fums negres et tomben quan intentes
passejar per Leh. Però tot i així, hem passat a posar-se jaqueta a les nits a
tapar-se amb nòrdic i a necessitar aigua calenta per dutxar-se. De la que sols
tenim el privilegi unes hores al dia.
Estem ben
tranquils, gaudim de passejos i converses ridícules que ens fan riure. Oriol
s'ha enganxat a un llibre i després d'acabar el meu vaig trobar en una
llibreria xicoteta d'ací, un llibre en castellà. Està prou bé, així que en les
hores mortes gaudim de pau i lectura.
Hui havíem d'anar a
la vall de Nubre, durant tres dies, havíem de passar per la carretera més alta
del món. Però una de les noies amb que compartíem cotxe s'ha alçat amb vòmits i
ho hem suspés per demà. Ja contem els dies que ens falten per poder menjar-se
una bona truita de creïlles amb ceba, pa torrat amb tomaca i cuixot. Però al
mateix temps ens sap greu acomiadar-se d'aquesta terra.
qué guai!! jo per ací ja aclimatada també!! cada dia és un repte personal!! la feina és dura! estic "cavant soques" tot el dia al sol (menys hui qué ha plogut!! ) quina alegria!
ResponEliminael menjar és un gran repte, perquè són vegetarians, però ja he tastat tot tipus de verdura i menjars típics de la gent que conviu en mi en aquesta aventura, m'he apuntat una recepta per a fer-la quan tornem a la terreta!! és una recepta txeca! en fi, no tinc massa temps per connctar-me però quan puc mire el blog!!
que seguiu disfrutant!! bsts per als 2!!
El vostre blog ha eixit en Speaking Valencian gràcies a l'expressió «Caure rollat»! :)
ResponEliminaAcí teniu l'enllaç per si ho voleu vore:
http://speakingvalencian.blogspot.com.es/2013/05/to-fall-down-rolled-up.html
Salut!